dimarts, 11 de novembre de 2014

Entre poc i massa

En el canicross, el gos sempre haurà de còrrer per davant nostre o bé al nostre costat a l’altura de les potes de radere, però mai podrà situar-se a la nostra esquena. Així doncs, estem obligats a seguir el ritme del gos. Sovint pot passar que el gos vagi massa ràpid i ens estiri excessivament i per contra, pot passar que no corri suficientment i l’adelantem. En qualsevol dels casos cal que ensenyem al gos i  trobem un terme mig en el que ens estiri lleugerament, que ens ajudi a progressar sense fer-nos caure o sense anar massa lent. La sensació de contacte al gos li resultarà agradable i això farà que tingui més ganes de seguir i tirar endavant. No és fàcil trobar aquest equilibri, però amb paciència i entrenament s'aconsegueix.

Si el gos estira excsessivament:



Si el nostre gos té molta energia i moltes ganes d’estirar-nos cal que abans de lligar-nos correm separats un o dos kms. Vindria a ser un escalfament per nosaltres i un desfogament per al gos. Correrà lliurement amunt i avall i gastarà aquella energia que li sobra i així quan ens lliguem no estirarà tant. Si tot i això estira massa, podem intentar introduir alguna ordre per què afluixi el ritme. Podem provar d’estirar la línia de tir alhora que diem en veu alta una paraula clau, curta, que volem que associï a la ordre d’anar més a poc a poc. En Tom, per exemple, sap que ha d’anar al meu ritme sense estirar quan li dic “junt”. Al principi serà necessari acompanyar la paraula del gest. Però amb el temps, donant la ordre serà suficient per a que estiri menys fort. És important també no frenar-los excessivament doncs és possible que deixin d'estirar definitivament. Com he dit cal trobar l'equilibri!

Si el gos no estira:


Si el nostre gos no estira i es queda enrere o es situa per radere nostre pot significar diferents coses. La més probable és que no estigui prou motivat. Per altra banda és possible que es trobi malament o incòmode per alguna cosa. En qualsevol dels casos cal que observem i sapiguem “escoltar” el que ens diu el nostre gos. Sabrem que està desmotivat si s’entreté molt, es distreu per qualsevol soroll o olor etc. És molt important que sapiguem veure si el nostre gos es troba bé ja que per ells seguir-nos és la única cosa que importarà quan anem a correr. Si detectem aviat qualsevol cosa que li pugui passar ens estalviarem problemes més greus. Els problemes més freqüents poden anar des d’una mala hidratació, al mal d’articulacions per un excés d’entrenament, una mala digestió o alguna ferida als coixinets de les potes. Mes endavant penjarem més informació sobre la cura i la salut dels nostres gossos canicrossers. 

Tornant al tema de la motivació, podem solucionar-ho de moltes maneres. La més bona i que personalment va funcionar-me millor (perquè en Tom no corria prou a les baixades) va ser portar-lo a una cursa. Suposo que quan corriem sols no entenia perquè havia d’anar ràpid però al veure l’altra gent corrent més que ell se li va encendre la vena competitiva i m’estirava més que mai. Per tant, una bona manera de motivar al teu gos (i també a tu mateix!) és fer alguna cursa de tant en tant. 

Les curses de canicross van des dels 5km als 10km i es solen realitzar per pistes forestals i corriols intentant evitar sempre l’asfalt i amb menor desnivell que les curses de muntanya. No obstant, una altra bona opció és còrrer en curses de muntanya. La majoria permeten portar gossos i d’aquesta manera el teu gos s’anirà acostumant a còrrer envoltat de gent.


Anirem penjant fotos i vídeos sobre consells i exercicis que podeu fer amb els vostres gossos per millorar la tècnica!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada