En el canicross, el gos sempre haurà de còrrer per davant
nostre o bé al nostre costat a l’altura de les potes de radere, però mai podrà
situar-se a la nostra esquena. Així doncs, estem obligats a seguir el ritme del
gos. Sovint pot passar que el gos vagi massa ràpid i ens estiri excessivament i
per contra, pot passar que no corri suficientment i l’adelantem. En qualsevol
dels casos cal que ensenyem al gos i
trobem un terme mig en el que ens estiri lleugerament, que ens ajudi a
progressar sense fer-nos caure o sense anar massa lent. La sensació de contacte
al gos li resultarà agradable i això farà que tingui més ganes de seguir i
tirar endavant. No és fàcil trobar aquest equilibri, però amb paciència i
entrenament s'aconsegueix.
Si el gos estira excsessivament:
Si el nostre gos té molta energia i moltes ganes
d’estirar-nos cal que abans de lligar-nos correm separats un o dos kms. Vindria
a ser un escalfament per nosaltres i un desfogament per al gos. Correrà
lliurement amunt i avall i gastarà aquella energia que li sobra i així quan ens
lliguem no estirarà tant. Si tot i això estira massa, podem intentar introduir
alguna ordre per què afluixi el ritme. Podem provar d’estirar la línia de tir
alhora que diem en veu alta una paraula clau, curta, que volem que associï a la
ordre d’anar més a poc a poc. En Tom, per exemple, sap que ha d’anar al meu
ritme sense estirar quan li dic “junt”. Al principi serà necessari acompanyar
la paraula del gest. Però amb el temps, donant la ordre serà suficient per a
que estiri menys fort. És important també no frenar-los excessivament doncs és possible que deixin d'estirar definitivament. Com he dit cal trobar l'equilibri!
Si el gos no estira:
Tornant al tema de la motivació, podem
solucionar-ho de moltes maneres. La més bona i que personalment va funcionar-me
millor (perquè en Tom no corria prou a les baixades) va ser portar-lo a una
cursa. Suposo que quan corriem sols no entenia perquè havia d’anar ràpid però
al veure l’altra gent corrent més que ell se li va encendre la vena
competitiva i m’estirava més que mai. Per tant, una bona manera de motivar al
teu gos (i també a tu mateix!) és fer alguna cursa de tant en tant.
Les curses
de canicross van des dels 5km als 10km i es solen realitzar per pistes
forestals i corriols intentant evitar sempre l’asfalt i amb menor desnivell que les curses de muntanya. No obstant, una altra bona opció és
còrrer en curses de muntanya. La majoria permeten portar gossos i d’aquesta
manera el teu gos s’anirà acostumant a còrrer envoltat de gent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada