dimarts, 11 de novembre de 2014

Per què canicross?

Còrrer sempre ha format part de la meva vida. He practicat mil i un esports i còrrer sempre ha estat present i molt important en el meu dia a dia. En bàsquet, triatlons, curses per asfalt, curses de muntanya i ara també amb el meu gos, en Tom. 



Aquest peque d'aquí té tres anys, és un pointer i també és el millor gos que hem tingut mai a casa. És molt tímid, mandrós i fredolic però també molt simpàtic amb qui es porta bé amb ell i molt fidel. Des de ben petit quan tenia un anyet i poc i jo em vaig aficionar als triatlons que ja me l'emportava a còrrer. Un cop passada la dèria dels triatlons per l'excessiu grau de compromís i entrenament que això implicava, vaig començar a correr per gust, en curses populars, de muntanya, mitges maratons etc. Durant una cursa de muntanya, recordo veure a l'arribada a meta un home amb el seu gos lligat a la cintura. Automàticament pel meu cap hi va aparèixer en Tom. Nosaltres també podriem còrrer junts i seria molt millor que anar a les curses sola! 

Molt decidida em vaig informar del material que necessitava, vaig buscar calendaris i competicions i vaig posar-me a entrenar igualment amb en Tom, però aquest cop lligats. El primer dia va ser horrible. Ell estava acostumat a correr deslligat per la muntanya, amunt i avall, per on a ell li donava la gana. Al principi, anar lligat per a ell no era cap impediment i m'arrossegava marges amunt i avall, cap a un costat i cap a l'altre del camí i no hi havia manera de que anés per on jo volia. El segon dia però, ja va ser una mica diferent. Va començar a captar la idea i anava al meu ritme, al meu costat. No m'estirava, però ja era molt que anés per on jo volia anar i no al revés! 

A partir de llavors, hem anat entrenant junts i cada dia millorem a passos de gegant. Ara m'estira durant tot l'entrenament, gairebé no es para a ensumar bestioles i el millor de tot és que el veig més feliç que mai! Així doncs, de la manera més tonta hem descobert què és el canicross i ens encanta. La sensació de coordinació i cooperació amb el teu gos, que saps que et seguiria fins a la fi del món, és increïble.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada